Un rostre fet d'espai buit

Jan Skácel rep un tractament gairebé oposat: el rostre hi és present, però només perquè l'aire entre els tubs d'acer inoxidable et permet recompondre'l. El monument de Jiří Sobotka del 2016 és una estructura oberta i soldada que la mateixa descripció municipal compara amb una digitalització monumental de la cara del poeta. Si camines de costat, el retrat canvia; des d'alguns angles, el pots travessar directament amb la mirada. La base de pedra hi afegeix quatre paraules relacionades amb temes recurrents de la poesia de Skácel, mentre que un codi QR obre una capa acústica de poemes i material biogràfic. Això és escultura pública aconseguint el que una biografia impresa no pot fer: que l'absència, la transparència i el punt de vista formin part del retrat.