La memòria té matèria

Brno no recorda només amb plaques i dates. Ho fa amb tavelles de pèsol de bronze, poesia d'acer inoxidable, canonades abstractes, bombetes gegants de filferro, geometria fractal, granit negre, aigua en moviment i ònix refulgent. Aquest recorregut ressegueix set obres d'art públic del 2006 al 2023 i planteja una pregunta molt més útil que el típic «què representa aquesta estàtua?»: per què l'artista va triar aquest material, aquesta forma i precisament aquest racó de la ciutat? Si t'hi fixes bé, els monuments deixen de comportar-se com a simples il·lustracions. Es converteixen en arguments sobre la ciència, el llenguatge, la tecnologia, la resistència, el trauma i l'arquitectura, i sobre el que una ciutat decideix que ha de romandre visible.