Un hivernacle és una màquina climàtica

L'Hivernacle sembla delicat, però té un propòsit tècnic. Josep Amargós i Samaranch el va dissenyar com a part del grup d'edificis de l'Exposició Universal del 1888. El ferro i el vidre van crear un entorn controlat per a unes plantes que no haurien sobreviscut a la intempèrie de Barcelona. Després d'un llarg període de tancament i d'una restauració, l'edifici va reobrir i ara forma part del Museu de Ciències Naturals, on combina col·leccions botàniques vives amb la divulgació científica. Posa't a fora i observa'n la transparència com un element estructural: la qüestió no és que el vidre sigui bonic. La qüestió és que la tecnologia del segle XIX va fer possible un clima diferent dins d'un parc públic. Aquí, a l'arquitectura se li demana que mantingui éssers vius amb vida.