L'hangar on una nació es va presentar a si mateixa

El Pavelló A va ser el centre de gravetat de l'Exposició de Cultura Contemporània del 1928. Entre el maig i el setembre, uns 2,7 milions de visitants van passar per les seves portes. Aquesta xifra dona una idea de l'escala, però ara deixa els números de banda i mira cap amunt, a les imponents voltes: aquest edifici parla amb una veu que no entén de subtileses. La jove República Txecoslovaca no només hi exhibia productes industrials, habilitats tècniques o obres d'art. S'exhibia a si mateixa com a moderna, culta i capaç de construir a gran escala. El pavelló funcionava tant com a arquitectura com a argument: un país podia definir la seva identitat mitjançant l'espai, l'enginyeria i la circulació. Era, essencialment, un manifest per on es podia passejar. Mentre hi camines, pensa en la diferència entre mostrar objectes i comissariar la imatge de tota una nació. El futur imaginat el 1928 necessitava indústria, però també requeria un públic, esbarjo i vida social. La parada següent combina un cinema, un teatre i un cafè sota un mateix sostre: múltiples pestanyes obertes molt abans que existissin les pantalles.