Una tecnologia canvia les hores de vida d'un carrer

Camina cap a l'oest fins a la Rambla i atura't a prop del Liceu. El 1841 Barcelona va contractar Charles Lebon per instal·lar-hi l'enllumenat públic de gas; el 1842 el gas va començar a substituir els antics llums d'oli a la Rambla. Això pot semblar una dada tècnica secundària fins que et preguntes què compra exactament la il·luminació per a una ciutat: temps. La història d'aquest tram documentada per l'Institut del Teatre assenyala que, després del canvi, la gent hi passejava fins cap a les deu de la nit. La llum artificial no va inventar la vida nocturna, però va canviar la seguretat i la comoditat amb què l'espai públic central podia mantenir-se socialment actiu en fer-se fosc. Mira el sistema d'enllumenat actual, completament diferent, i evita la temptació de considerar la il·luminació com un simple fons. Cada generació de la nit depèn d'una infraestructura en què la majoria dels vianants només es fixen quan falla.