Les dues places principals d'Olomouc semblen un catàleg de monuments respectables fins que comences a llegir què diuen realment. En menys de dos quilòmetres, la ciutat recluta Hèrcules per defensar la seva àliga, reclama Juli Cèsar com a fundador llegendari, recorda la pesta en pedra, dona a Neptú una feina d'interior, substitueix un sant cristià per Júpiter i deixa que un règim comunista del segle XX redissenyi un rellotge astronòmic. Aquest passeig compacte tracta el centre com una seqüència d'edicions deliberades de la identitat cívica en lloc d'una llista d'atraccions per anar marcant. Cada parada és a l'aire lliure, molt a prop de la següent, i es construeix al voltant d'un detall que encara pots examinar des del carrer.