Camina fins a l'extrem marítim de l'espigó de pedra que s'endinsa 246 metres al golf de Trieste, i atura't davant la columna de pedra blanca coronada per la rosa dels vents de bronze.
Mira més de prop
Els grans blocs de gres del paviment (masegni) de l'espigó endinsant-se al mar, que acaben en un pilar de pedra blanca d'Ístria amb una rosa dels vents de bronze i inscripcions italianes en relleu.
La fosa literal de la història marítima imperial per encunyar un monument irredemptista d'arribada militar.
Camina sobre els «masegni» de gres d'aquest espigó de 246 metres que s'endinsa directament al golf de Trieste. Camines sobre un derelicte imperial: entre 1743 i 1751, l'administració marítima austríaca va construir un moll just a sobre de les restes del vaixell de guerra austríac San Carlo. Conegut durant generacions com a Molo San Carlo, es va ampliar a la dècada de 1860 per amarrar-hi vapors comercials de passatgers, i es va convertir en el moll mercantil celebrat pel poeta Umberto Saba. Aquella identitat comercial va quedar esborrada a les 16.10 h del 3 de novembre de 1918, quan el destructor italià Audace hi va atracar per imposar el control militar. El 1922, l'espigó va ser batejat de nou com a Molo Audace. Tres anys més tard, les autoritats hi van inaugurar la rosa dels vents de bronze sobre la columna de pedra blanca d'Ístria, a l'extrem marítim. Llegeix la inscripció lateral: «Fusa nel bronzo nemico» (fosa amb bronze enemic). Els canons navals austríacs capturats es van fondre literalment per forjar aquesta rosa dels vents, i van transformar un moll operatiu comercial en un trofeu nacionalista permanent.
Accessibilitat d’aquesta parada
The pier extends 246 metres out into the sea and is paved with sandstone blocks (masegni). Joint gaps, surface levelness, and the presence or absence of edge barriers require human verification.
Aquestes notes descriuen condicions conegudes de la parada. L’entorn urbà pot canviar i convé valorar la situació sobre el terreny.
