Has utilitzat la nova ciutat com ho van fer els seus primers visitants: no pas com una exposició d'arquitectura, sinó com una màquina per trobar-se, triar, viatjar i pertànyer-hi. Les línies depurades ara tenen conseqüències humanes.
El Brno de la postguerra és ple d'edificis que la gent intenta classificar abans i tot de mirar-se'ls bé. Brutalistes? Comunistes? Modernistes? De formigó? Aquest recorregut de set parades planteja una pregunta molt més reveladora: quina feina havia de fer cada espai? Un teatre de l'òpera havia de posar en escena la cultura ciutadana. La seu del partit havia de governar. Un hotel havia de meravellar els visitants estrangers. Un búnquer havia de mantenir vius els líders. Els blocs de pisos havien de posar a prova noves formes de construcció, un pavelló havia d'entretenir milers de persones i una estació d'autobusos havia de moure tota una regió. L'arquitectura canvia quan canvia l'encàrrec.
Veure el tour següent