El recorregut ha començat amb les veus del mercat i acaba amb la mateixa matèria primera a la qual Janáček tornava una vegada i una altra: el so quotidià. Si ara sents el fre d'un tramvia, una frase a mig fer o el cant d'un ocell com una cosa amb forma i ritme, Brno ja t'ha ofert el bis.

A la cultura li agrada fer veure que simplement existeix, tot esperant que la gent intel·ligent la reconegui. Brno, però, explica una història menys innocent. En aquesta ruta, un palau noble es converteix en biblioteca pública, la façana d'una casa d'artistes s'edita per motius ideològics, un banc aprèn a emetre per ràdio, un monestir passa a ser la residència d'un governador i després una galeria, i uns objectes útils reclamen l'estatus de museu. Set parades totalment noves revelen la cultura com una seqüència de decisions: què es preserva, què s'esborra, què es classifica, què s'emet, què s'exhibeix i què es finança. No et cal cap títol en història de l'art. Només cal que et continuïs preguntant a qui es va permetre triar.
Veure el tour següent