Barroc per fora, memòria gòtica a l'interior

Sant Miquel es presenta com una fita barroca imponent, coronada per cúpules per sobre de la ciutat vella, però aquesta aparença només és la darrera capa dominant. L'església va créixer a partir d'un predecessor gòtic i va retenir els murs i les voltes medievals a través d'una ambiciosa reconstrucció de primer barroc al segle XVII. Un incendi a la ciutat l'any 1709 i una altra gran reconstrucció al segle XIX hi van afegir noves modificacions. El resultat no és un exemplar pur d'un sol estil; és una negociació arquitectònica al llarg dels segles. No et cal entrar-hi per entendre la idea. Des de l'exterior, ressegueix l'emfàtica silueta barroca i recorda que a l'interior hi sobreviu l'estructura més antiga. Les institucions religioses sovint projecten atemporalitat, però els edificis són el registre d'adaptacions repetides, desastres i canvis de gust.