Mirant cap al nord des de la terrassa alta de la ciutat, a l'altre costat de la vall, la vista arriba fins a Montjuïc, la «muntanya dels jueus». Des del segle XI com a mínim i fins al 1492, aquest turó al nord va ser el cementiri extramurs de la comunitat jueva de Girona. Després de l'Edicte d'Expulsió, el recinte sagrat va ser desmantellat sistemàticament. Les feixugues làpides tallades es van trencar i es van reutilitzar per tota Girona com a material de construcció o espoli. Durant segles, pedres sepulcrals amb antics epitafis en hebreu van quedar enterrades dins dels murs d'esglésies, en escales privades i fonaments de cases d'arreu de la ciutat. Entre els segles XIX i XX, diversos acadèmics van recuperar desenes d'aquestes pedres escampades i les van traslladar al Museu d'Història dels Jueus. Mirar cap a Montjuïc tanca el nostre recorregut enllaçant la memòria del paisatge llunyà amb la pedra reciclada arran de carrer.
Què està documentat — i què no
Fet documentat
La formulació documental encara no ha estat revisada en català.
Evidència: Museu d'Història dels Jueus / Patronat Call de Girona · Ajuntament de Girona / Museu d'Història dels Jueus
Fet documentat
La formulació documental encara no ha estat revisada en català.
Evidència: Ajuntament de Girona / Museu d'Història dels Jueus
Fonts
- El cementiri. Montjuïc
Museu d'Història dels Jueus / Patronat Call de Girona · secundària
- El Museu d'Història dels Jueus incorpora una nova làpida amb inscripcions hebrees
Ajuntament de Girona / Museu d'Història dels Jueus · secundària
- El Museu d'Història dels Jueus incorpora una nova làpida amb inscripcions hebrees
Ajuntament de Girona / Museu d'Història dels Jueus · secundària
