Amagat prop del carrer de Sant Llorenç, hi ha un pati pintoresc amb traceria gòtica a les finestres, una columna romànica de pedra, un pou i un taronger. Als anys setanta, els impulsors del renaixement cultural local van popularitzar aquest espai com la casa del segle XII de Lleó Avinay, rector de l'aljama, afirmant que la planta es basava en la geometria esotèrica de l'Arbre de la Vida de la càbala. No obstant això, estudis arquitectònics i arxivístics moderns han desmentit completament aquesta narrativa. Les estructures visibles corresponen, en realitat, a una mansió renaixentista posterior al 1492 construïda sobre fonaments medievals, mentre que els elements decoratius antics s'hi van afegir durant les restauracions del segle XX. Aquest pati ofereix una lliçó fascinant sobre com el turisme romàntic de finals del segle XX va crear mites populars que van eclipsar la veritable història arquitectònica posterior a l'expulsió.
Què està documentat — i què no
Fet documentat
La formulació documental encara no ha estat revisada en català.
Evidència: Institut d'Estudis Catalans / TAMID
Fet documentat
La formulació documental encara no ha estat revisada en català.
Evidència: Institut d'Estudis Catalans / TAMID
Fonts
- El micvé de la darrera sinagoga medieval de Girona
Institut d'Estudis Catalans / TAMID · secundària
