Estratigrafia arquitectònica

El carrer de Cúndaro és un carreró amb uns esglaons molt pronunciats on l'impacte físic de l'expulsió de 1492 continua gravat directament a les pedres. Documentat històricament com a carrer d'en Bosqui o carrer de l'Ardiaca, va ser la llar de nombroses famílies jueves fins que els Reis Catòlics van promulgar l'Edicte d'Expulsió. Després de la marxa forçada de la comunitat, la corona i les autoritats de la catedral van reassignar aquestes propietats a amos cristians, canonges i artesans locals. Si examines les façanes del carrer de Cúndaro, veuràs clarament les unions estructurals: els antics habitatges jueus independents es van foradar per unir-los o es van tancar per crear residències familiars o dependències eclesiàstiques més grans. Les llindes irregulars i la maçoneria unida són la prova directa d'aquesta reutilització domèstica i adaptativa postexpulsió.