El motor capitalista del port franc

Endinsa't a la sala de màquines empresarial de l'Adriàtic dels Habsburg. La Borsa Vecchia de 1806 domina la plaça, disfressada de temple dòric clàssic completat amb escultures al frontó que representen els quatre continents coneguts, el Danubi i el Comerç. Va ser el capital, i no pas una llengua o una fe compartides, allò que va cohesionar Trieste. L'emperador Carles VI hi va proclamar el Port Franc el 1719, i va concedir exempcions fiscals que van atreure banquers alemanys, corredors jueus, mestres d'aixa grecs i comerciants armenis. Dins d'aquestes sales, els oligarques mercantils feien negocis a Viena, Alexandria i Londres, i utilitzaven el dialecte triestí d'arrel veneciana com a llengua franca pràctica als molls. D'aquesta plaça van sorgir gegants corporatius com Assicurazioni Generali el 1831 i RAS el 1838. Per a aquesta elit mercantil, la supervivència de Trieste depenia completament del trànsit sense traves cap a l'interior d'Europa Central, fet que convertia les fronteres nacionals estrictes en una amenaça existencial per al comerç.