El palimpsest de la sobirania

Alça la mirada cap a la llotja superior del Palazzo della Prefettura, dissenyat per l'arquitecte vienès Emil Artmann i acabat el 1905. Els brillants mosaics de vidre de Murano semblen intemporals, però examina'n els escuts: després de 1918, les àguiles bicèfales austrohongareses originals van ser cisellades i substituïdes per les creus de Savoia de la dinastia reial italiana. En canvi, a la façana lateral del carrer San Carlo, els motius geomètrics austríacs originals continuen intactes. Aquesta gran esplanada oberta al mar ha servit d'escenari per als trasbalsos polítics moderns. El juliol de 1914, els taüts de l'arxiduc assassinat Francesc Ferran i de la seva esposa Sofia van ser portats a terra aquí mateix. El novembre de 1918, les tropes italianes hi van desembarcar per liquidar cinc segles de domini dels Habsburg. I el 18 de setembre de 1938, Benito Mussolini es va plantar en un podi elevat davant l'Ajuntament per adreçar-se a 100.000 persones i anunciar públicament les Lleis Racials italianes. Una discreta placa de bronze i acer, enrasada al paviment de la plaça, assenyala el punt exacte d'aquell discurs.