Síntesi asimètrica a la ciutadella

Fixa't en l'estranyesa arquitectònica d'aquesta façana. La catedral de San Giusto no respon a un únic disseny harmònic, sinó que és una enginyosa composició medieval. Entre 1302 i 1320, el comú va unir físicament dues basíliques paleocristianes paral·leles —l'una dedicada a la Mare de Déu i l'altra al patró i màrtir de la ciutat, sant Just— enderrocant les naus laterals adjacents i cobrint l'espai central amb una única teulada asimètrica. Mira de prop la base del campanar. Encastades directament a la maçoneria del segle XIV, hi ha esteles funeràries romanes clàssiques, relleus esculpits i restes d'espoli recuperades. Molt abans que els règims del segle XX instrumentalitzessin Roma per justificar l'expansió totalitària, la ciutat medieval va absorbir antigues pedres romanes com a matèria primera per ancorar la seva autonomia local. Dalt d'aquest turó escombrat pel vent, la identitat cívica es va acoblar literalment canibalitzant ruïnes anteriors per construir un santuari prou ampli per aplegar una comunitat fracturada.